VICTÒRIA IL·LUSIONANT
Un doblet de Miki condueix la victòria dels vergelitans amb la mala notícia, d'una nova lesió del central Jordi Feixas
Els vergelitans van aconseguir una important victòria davant un rival de la part alta de la classificatòria. Calia refer-se dels últims mals resultats a casa, i què millor davant un bon rival. L'equip va sortir molt intens, confiat i valent en les idees que s'havien donat. Tant és així, que Idi Diao avançava els locals amb un gol matiner als pocs segons de joc, aprofitant una pilota darrere dels defensors i col·locant la pilota al fons de la xarxa, aconseguint l'1-0.
El gol inicial donava confiança i valentia per seguir però pocs instants després arribaven dues males notícies: al minut 8 els visitants empataven en una jugada d'estratègia, on el davanter rival rematava sol al segon pal per posar l'1-1 al marcador; i als 15 minuts el central Jordi Feixas es lesionava, de nou, i abandonava el camp amb el suport dels aficionats vergelitans. Els locals semblaven no enfonsar-se, ben el contrari, quan Miquel Font aconseguia rematar la centrada de còrner de Marc Quer i tornava a avançar els vergelitans, aquest cop posant el 2-1 al marcador.
El bon començament feia notar bones sensacions als vergelitans, que controlava la possessió des del darrere i arribava a l'àrea rival gràcies a les internades de Miquel Font o Dani Chávez per bandes, també amb l'arribada de Pau Surroca del darrere. També, els visitants tenien alguna que altra oportunitat per igualar el marcador però la defensa vergelitana, i el porter Oriol, aconseguien evitar-ho.
A la represa, el Verges volia tancar el partit com abans millor, doncs les sensacions de la primera part havien estat de desaprofitar les opcions que s'havien tingut per fer-ho. Les intencions eren les mateixes, dominar la possessió de la pilota, sortint des del darrere, i aconseguir generar ocasions de gol, arribant per bandes. Fonamental va ser, la pressió dels vergelitans quan els rivals tenien la pilota, en totes les línies. En una pilota llarga que Idi Diao aconseguia endur-se superant els defensors, s'endinsava dins l'àrea, quan el defensa rival ho impedia i el col·legiat senyalava la pena màxima. Miquel Font agafava la responsabilitat i, de nou, aconseguia anotar el seu segon gol que significava el 3-1 al marcador. Un gol important, per tranquilitzar els ànims, però no per tancar el partit, ja que els rivals generaven perill en qualsevol jugada aïllada.
Ja a les acaballes, Joan Rubich es marcava una gran acció personal, quan els defenses visitants impedien la seva finalització i l'obstaculitzaven, acció que l'àrbitre considerava penal. El mateix Joan era el responsable de transformar l'acció, i així ho feia per posar el definitiu 4-1 al marcador.
